La persecució de l’hel·lenisme a Turquia és una obra dura, densa i colpidora, escrita amb la voluntat de deixar constància d’un dels episodis més silenciats del segle XX. Àngela Graupera hi documenta, amb una precisió implacable, la persecució sistemàtica de les comunitats gregues de l’Imperi Otomà durant els anys previs i posteriors a la Primera Guerra Mundial. El llibre no busca el confort del lector ni la lleugeresa del relat: avança entre informes oficials, testimonis directes, comunicats diplomàtics i cròniques de deportacions, saqueigs i exterminis, construint un relat que exigeix atenció i compromís moral.
Precisament per això, la lectura esdevé imprescindible. Graupera converteix la fredor dels documents en una denúncia poderosa, capaç de mostrar el patiment de poblacions senceres condemnades a la fam, l’exili i la desaparició. Aquest llibre no és una narració d’entreteniment, sinó un document històric de primer ordre, escrit amb passió, indignació i una clara voluntat de memòria. Llegir-lo avui és acceptar un exercici de responsabilitat: mirar de front una tragèdia col·lectiva i comprendre fins a quin punt el silenci internacional també forma part de la violència.
