Camps de menta, cavalls d’escuma, formigues en fila índia,
granotes que beuen llàgrimes, papallones del safrà, finestres
apedregades, homes de negre amb pistoles d’aigua o una
mona amb platerets són algunes de les moltes imatges que
conformen la poètica de Manel Dueso.
Som cavalls d’escuma en camps de menta és obrir la porta
a un altre món, a una mena de circ ple de criatures
estranyes i indomesticables, un estira i arronsa entre la
pulsió de vida i la inevitable mort.
