"Gent pobra", Fiódor M. Dostoiévski?. "Gent pobra", la primera novel·la que va publicar Dostoiévski?, no deixa, d'entrada, de causar una certa perplexitat. ¿Què és això?, penses, ¿una tragicomèdia? ¿Un drama amb alguns girs d'una mena d'humor humit i fred com el temps de Peterburg? ¿O un hilarant disbarat amb episodis d'un dramatisme feridor? Per aquesta novel·la epistolar desfila tot un univers de fracassats, de gent que, sovint sense merèixer-ho, ha acabat anant a mal borràs en un medi urbà inhòspit, cruel, on tothom està emmurriat, afamegat i mal abrigat, i on sovint trobar feina resulta tasca impossible per a aquells que arrosseguen petites, però ben aferrades, misèries. A tot arreu, però potser amb major intensitat en la monstruosa urbs, les petites desgràcies porten a desgràcies cada cop més grans. En "Gent pobra" estan tipificats els pobres del seu temps, començant pels protagonistes mateixos, un funcionari civil de baixa graduació i una jove òrfena mantinguda per ell, malgrat els minsos, insuficients recursos d'aquest. Entre l'estranya parella s'estableix una relació de caràcter ambigu, des del nost
